Brownie amb gelat de vainilla

Mmmmmmmmm... Què bo.
O us pensaveu que l'ska només era ska-p? Potser aquests últims mereixerien més estar en aquest bloc, per motius obvis. Però la poso a ella, perquè ella lo vale. La Millie Small... què puc dir-ne. Que de gran vull ser com ella, cantar com ella, somriure com ella, tenir les seves ungles i la seva forma d'agafar el micro, la seva gràcia en general, i que em quedi així de bé el seu mono i el seu pentinat. I perquè no dir-ho, ser negra com ella (o més). I love you I love you I love you so.

Peres amb raïm

Per acomiadar l'any posarem un clàssic de la història televisiva. Sí, el mític cap d'any del 87, més conegut com el de la teta de Sabrina. Quants de vosaltres vau traficar amb aquell VHS? quants us vau penedir de no haver posat el vídeo a gravar i vau regatejar amb l'afortunat posseïdor de tant preuada cinta? Aiii, en la vostra més tendra infància ja éreu ben frics, eh? Éren altres temps, els vuitanta, una època en que un mugró podia ser tema de conversa fins l'any següent. Fins i tot els més marranots us empassàveu tota la publicitat per veure l'anunci de Fa, oi? Ara en veiem moltes, de mamelles, normals i corrents, més petites o més grosses, més naturals o més artificials, però cap té l'aura mítica de la furtiva teta de la Sabrina, que en ple saltiró sembla cridar: libres domingos y domingas!
Uns consells per a Cap d'Any: Nois, tingueu a mà algun artefacte d'enregistrament (recordeu aquell VHS, mai se sap) Noies: Poseu-vos sostenidors, pel que pugui passar. I en general... XALEU!
BON ANY!!

Sopa de sobre

Avui farem un menú ben fàcil: un especial Milli Vanilli en tres ràpids passos.



Primer: Fem un casting i triem a dos tiarros disposats a fer-se rastes i encabir-se en unes malles (el que actualment anomenem leggins perquè soni menys cutre) i que sàpiguen ballar mínimament. Li demanem a algú que sàpiga de música que ens faci el que popularment es coneix com un hit. Li demanem a algú altre que faci un videoclip, com a Patum de lluïment dels dos tios. I ja tenim la MTV posant-lo a totes hores i a vuitanta-mil fans omplint un estadi.



Segon: Quan ja tenim l'estadi en ebullició, posem la pista del superhit en el moment àlgid. IMPORTANT: prèviament haurem ratllat la pista en qüestió amb una mandolina com les que fan servir els cuiners guais. Esperarem uns minuts a que soni la tornada (estribillo per entendre'ns) I ja podem descobrir el pastís, com aquell que diu.



Tercer: Per aconseguir una sopa encara més bona podem posar cara als qui realment cantaven (molta cara). I per que després es beneficiïn dels que s'han estat beneficiant d'ells, els posarem un nom que deixi ben clar qui s'emporta el mèrit: The Real Milli Vanilli. I orgullosos. Com dient: som lletjos, però cantem de puta mare. I ja està llest el plat del dia.

En fi, no cal dir més, el kitsch ens alimenta i es retroalimenta...

Lycra al pesto

Aquí teniu un vídeo no apte per a epilèptics però molt apte per als fans del fosforito. Ahir pensava que l'aportació italiana a aquest blog vindria de la mà d'algun dels cantants melòdics als que tant admiro o de la diva de dives Raffaella Carrà, però avui crec que val la pena parar atenció a aquest temasso anomenat "Disco Bambina", totalment descriptiu i amb una estupenda base de baix. Supefantastico tal com diu la lletra. No és estrany que en algun moment estés en el número 1 d'una mena de Top10 italià, per damunt del mateix Michael Jackson! i no és per a menys...
Un consell: no intenteu reproduïr la coreografia, per molt temptador que sigui, si no esteu ben entrenats. Us ho dic per experiència. Ja voldria Beyoncé posseïr la psicomotricitat d'aquesta malabarista que porta per nom Heather Parisi, sense menysprear al seu acompanyant masculí (que apareix a meitat del vídeo, no us impacienteu), tant rítmic i oxigenat com la pròpia Heather...
Xaleu!

Menú nupcial

Què comentar...? Visca el folklore nord-americà, que ens beneeix amb tants grans moments i tants grans peronatges. Hulk Hogan i Dolly Parton. Dolly Parton i Hulk Hogan. Podeu imaginar quin tipus de bestiola sorgiria de tal unió? Jo no, no tinc tanta imaginació, i per això em passo el dia al youtube. El so és de molt mala qualitat, o sigui, en la línia de tot el que apareix en aquest bloc.
Visca els nuvis!

Entrants de la casa

Com veieu inaugurem per tot lu alt amb aquest vídeo que valoraran els amants de les transisions de cortineta. No hi ha paraules per descriure l'allau de sensacions agredolces que provoca la lletra de la cançó en sí, amb la interpretació impagable d'aquest personatge. Impagable vol dir que ni que me'l paguéssin n'adquiriria un LP, o un CD, en cas que algun parent li hagi fet el favor de remasteritzar-lo. En altres casos diriem que com a mínim el personatge és entranyable, en aquest cas no ho direm. Aquí us deixo una manera ben fric de perdre tres minuts de la vostra vida. Tingueu a mà un almax perquè és una mica dur de digerir. SaLuT!

Gran inauguració del bloc

Benvinguts/es amics/gues del kitsch. Aquí cuinarem i reescalfarem grans èxits i petites joies de la cultura popular, fins i tot de la impopular. Especialment d'aquesta última. Els ingredients bàsics que necessitem són un bon rajolí de color fosforito, un toc de vídeo VHS (o Beta, en el millor dels casos), laca Nelly en quantitat, unes quantes hombreres i unes poques malles de lycra, ritmes d'organillo casio, i melodies, per suposat, com més enganxoses millor. Afegirem cabres dalt l'escala, Fundador i Anís (del Mono, clar). Epa! tingueu a mà ingredients internacionals, no tot seran bellees del foc i rebujito... Això sí, prepareu bona quantitat d'oli amb regust de calamar, anem a refregir-ho tot...

LA KITSCHEN ENCÈN ELS FOGONS

Bon profit-On egin-Bo proveito-Buen provecho-Guten appetit-Bon appétit