Avui farem un menú ben fàcil: un especial Milli Vanilli en tres ràpids passos.
Primer: Fem un casting i triem a dos tiarros disposats a fer-se rastes i encabir-se en unes malles (el que actualment anomenem leggins perquè soni menys cutre) i que sàpiguen ballar mínimament. Li demanem a algú que sàpiga de música que ens faci el que popularment es coneix com un hit. Li demanem a algú altre que faci un videoclip, com a Patum de lluïment dels dos tios. I ja tenim la MTV posant-lo a totes hores i a vuitanta-mil fans omplint un estadi.
Segon: Quan ja tenim l'estadi en ebullició, posem la pista del superhit en el moment àlgid. IMPORTANT: prèviament haurem ratllat la pista en qüestió amb una mandolina com les que fan servir els cuiners guais. Esperarem uns minuts a que soni la tornada (estribillo per entendre'ns) I ja podem descobrir el pastís, com aquell que diu.
Tercer: Per aconseguir una sopa encara més bona podem posar cara als qui realment cantaven (molta cara). I per que després es beneficiïn dels que s'han estat beneficiant d'ells, els posarem un nom que deixi ben clar qui s'emporta el mèrit: The Real Milli Vanilli. I orgullosos. Com dient: som lletjos, però cantem de puta mare. I ja està llest el plat del dia.
En fi, no cal dir més, el kitsch ens alimenta i es retroalimenta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada